Art brut, art outsider, art inclusiu: quina paraula feim servir?
Hi ha moltes paraules per a una mateixa cosa, i cap no és neutral. Triar-ne una també és triar com miram els artistes.
Art brut
És el terme original, de Jean Dubuffet (1945). Parla de l'obra feta fora del circuit cultural, des d'una necessitat d'expressió. És el que més s'usa a Europa i el que dona nom a museus i col·leccions.
Art outsider
El crític anglès Roger Cardinal va proposar outsider art el 1972 per traduir la idea de Dubuffet a l'anglès. És més ampli: hi entren artistes autodidactes, visionaris i, en general, qui crea fora del sistema de l'art. Avui hi ha molta gent que el rebutja perquè l'etiqueta «de fora» acaba caient sobre la persona i no sobre l'obra.
Altres paraules
- Art autodidacte (self-taught art): posa l'accent en la formació, no en la persona.
- Estudi amb suport (supported studio): no parla de l'obra sinó del lloc on es fa. Ho explicam aquí.
- Art inclusiu o art i discapacitat: termes més socials, que s'usen molt a les entitats.
Per què BRUT
Ens quedam amb brut perquè parla de l'obra: crua, directa, sense polir. I perquè ens obliga a fer allò que el terme promet: tractar-la com a art. Això vol dir parlar d'artistes i d'obra, mai d'usuaris ni de «treballets», i posar nom i firma a cada peça.
- Roger Cardinal, Outsider Art, 1972
- Colin Rhodes, Outsider Art: Spontaneous Alternatives, 2000