Autoria: per què cada obra ha de dur nom i firma

Una obra sense nom és fàcil de fer servir i difícil de pagar. Per això l'autoria és el primer que cuidam, abans que qualsevol exposició.

El risc de l'anonimat

Molt sovint, l'obra que surt d'un taller es presenta com a obra «del centre» o «dels nois». Així es perd l'autor i, amb ell, la possibilitat que sigui reconegut i que cobri. També és la porta a l'apropiació: un dibuix bonic que acaba en una tassa sense que ningú en sàpiga el nom.

Com ho feim

• Firma: cada obra porta el nom de qui l'ha feta.
• Fitxa: títol, tècnica, mides i any, com a qualsevol galeria.
• Foto: una imatge de qualitat de cada peça, que és la base per exposar-la o llicenciar-la.
• Arxiu: tot queda guardat. Als tallers de Llaflor, l'equip del centre va escanejar 139 dibuixos en un curs.

Retorn just

Quan una obra es ven o es llicencia, el 50 % és per a l'artista, i ho publicam. Els contractes es fan en lectura fàcil, perquè l'artista sàpiga què signa. Pocs projectes del sector publiquen quant cobra l'artista; creim que s'ha de dir.

Sense discurs compassiu

Parlam d'artistes i d'obra. No mostram l'obra perquè faci pena ni perquè «té mèrit»: la mostram perquè és bona.

• Principis de BRUT, a Qui som