Capacitisme i art: el debat que no es pot esquivar
Un projecte d'art brut pot reproduir el que vol combatre. Per això val la pena escoltar la crítica.
La crítica
Hi ha investigadors que estudien com el món de l'art crea la figura de l'«outsider»: la tesi de Marion Scherr (2022) ho analitza al Regne Unit, i Steven Solbrig i Dirk Sorge (2023) fan una introducció a la història de l'art i la discapacitat amb una pregunta al títol: Ableism as usual?, el capacitisme com a norma.
Què vol dir per a nosaltres
- No parlar per als artistes quan poden parlar ells.
- No vendre la discapacitat: vendre l'obra.
- No decidir l'estètica des de fora.
- Publicar els diners: qui cobra què.
Una incomoditat honesta
BRUT l'impulsen professionals, educadors i dissenyadors, no els mateixos artistes. És un risc, i el volem dir. La resposta no és amagar-ho, sinó donar cada vegada més pes a les decisions dels artistes, com fan els col·lectius dirigits per artistes.
Fonts
- Scherr (2022), The Invention of ›Outsider Art‹, transcript
- Solbrig i Sorge (2023), Ableism As Usual?